Geriatria

Geriatria

Una dona gran en una residència rebent un pastís d'aniversari
Malalties significatives	Demència, artritis, cures pal·liatives, osteoporosis, artrosi, artritis reumatoide, malaltia de Parkinson, ateroesclerosi, malaltia del cor, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia
Especialista	Geriatra

La geriatria és la branca de la medicina que s'ocupa dels aspectes preventius, curatius i de la rehabilitació de les malalties de l'adult gran.^[1][2][3] La definició de geriatria sol anar acompanyada de la de gerontologia -l'estudi dels fenòmens associats a l'envelliment humà-, per a la seva millor diferenciació. No obstant això, hi ha moments en els quals la diferència entre geriatria i gerontologia desapareix, com ocorre amb els termes gerontologia clínica i geriatria, ja que ambdós podrien ser intercanviables. No existeix una edat establerta en la qual els pacients puguin estar sota l'atenció d'un geriatre, o un metge geriàtric, un metge especialitzat en la cura de persones majors. Més aviat, aquesta decisió està determinada per les necessitats individuals del pacient i per la disponibilitat d'un especialista. És important destacar la diferència entre la geriatria, la cura de les persones ancianes i la gerontologia, que és l'estudi del mateix procés d'envelliment. El terme geriatria prové del grec γέρων geron que significa "vell", i ιατρός iatros que significa "curador". No obstant això, la geriatria a vegades es diu gerontologia mèdica.

Encara que es practiquen nombrosos models de medicina geriàtrica, entre tots ells, els que predominen són tres: en el Regne Unit, la geriatria s'encarrega de la cura dels malalts que tenen més de setanta-cinc anys. Aquesta cura especialitzada es realitza en col·laboració amb els metges de família. El segon model és aquell que està dirigit a gent a partir d'una determinada edat (alguns estableixen el límit en els seixanta-cinc, altres en setanta o setanta-cinc) però en aquest cas, les arrels de la disciplina es troben en l'atenció primària. Un tercer model, no utilitza aquests grups d'edat, sinó que defineix la Geriatria, com l'aplicació de cures subespecialitzades a les persones grans que són fràgils. En aquest context, fragilitat s'entén com la tendència de les persones majors a sofrir nombrosos problemes mèdics i socials; d'aquesta manera s'observa la Geriatria com una alternativa a aquestes especialitats que només estan centrades en els problemes dels sistemes d'òrgans.^[2]